Divendres de 19 a 20:30 h

5 de novembre de 2021

Espai: Espai Escènic Tisner

Cia. Microbuseta Teatre. 60 minuts. A partir de 12 anys Guanyadora del 2n premi de la 3a convocatòria del Laboratori d’arts escèniques Tísner Dues dones, Maria i la seva companya de pis, viuen i treballen des de fa mesos sense sortir de casa. Una llar-oficina-bar-estudi, des del qual porten una vida completament mediatitzada per les pantalles, les xarxes socials i els serveis delivery. Amb aquestes eines les rommies pretenen mantenir-se connectades entre elles i amb el món "real", però una sèrie d'absurds successos els fa qüestionar el fet que segueixin sent humanes.

Preu: Gratuït

Divendres de 19:00 a 20:10

15 d'octubre de 2021

Espai: Espai Escènic Tisner

Artista: Cia Els Pirates

L'Enric, quan era petit, pensava que només els homes parlaven, perquè només els podia sentir a ells. Com que tan sols podia percebre els sons més greus, els tons aguts de les dones li passaven desapercebuts. Es convertien en boira, boira a les seves orelles, una teranyina on els sons es quedaven atrapats de tal manera que per a ell era impossible descodificar-los.

Fins que va complir els cinc anys, ningú no es va adonar que l'Enric, que va néixer el 1984, era sord. Ell, que pertanyia a una família de músics, no podia sentir la música perquè patia una sordesa del 97%. Però va aprendre a fer-ho, va aprendre a tocar el piano i a cantar i a llegir els llavis i a utilitzar els audiòfons... també es va fer arquitecte i va descobrir la seva passió pel teatre que el va portar a fer-se escenògraf i un dels membres de la companyia Els Pirates Teatre, que ja té dues dècades de vida i en la qual també milita la seva germana bessona, l'Anna, ballarina i coreògrafa.

La família de l'Enric va triar que fos un nen normal i un adult tan normal com ho poden ser la resta d'adults. I així, des de la normalitat, és com sempre s'ha relacionat amb els altres membres de la companyia que ara han decidit retre-li homenatge i explicar com és viure i conviure amb la sordesa en aquest espectacle que fuig de dramatismes (com l'Enric ha fet a la seva vida) i s'aproxima a la realitat de les persones sordes amb tendresa, humor i música.

LA CRÍTICA HA ESCRIT:

“En un to completament alegre –lluny de traumes i complexos, bravo!– es trenquen mites i prejudicis, s'aborden vies i maneres de comunicació i de convivència, es narren instints i històries de superació, normalització i acceptació, i es presenten (moments molt divertits) informacions didàctiques i pedagògiques sobre com funciona l'aparell auditiu i un tractat sobre els audiòfons que es poden adquirir al mercat. I per tocar el costat feble (no tot ha de ser de color de rosa), es recorden acudits, mofes i actituds que qui més qui menys ha escoltat o presenciat –no direm que hi ha participat, o sí– alguna vegada a la vida” 
(ORIOL OSAN, NÚVOL)
https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/ser-normal-es-avorrit-147224?fbclid...

 “Boira a les orelles ens apropa la vida d'una persona normal que no es va rendir davant les limitacions imposades de naixement. Nascut en una família de músics que es van adonar que l'Enric era sord als cinc anys, no van abandonar-se a la fatalitat, sinó que van transmetre-li tot el que havien après perquè pogués ser, primer, un nen ‘normal' i, de gran, un individu amb tots els defectes i totes les virtuts de qualsevol altra persona.”
(ANDREU GOMILA, EL TEMPS DE LES ARTS)
https://tempsarts.cat/quan-surts-de-lombra/

“A la sordesa de Romaní s'imposa una capacitat d'escolta diferent, de jugar amb el tacte imprescindible i sense caure en la lamentació i la sobreprotecció bonista”
(JORDI BORDES, RECOMANA.CAT)
https://recomana.cat/obres/boira-a-les-orelles 

Preu: Gratuït

Divendres de 19:00 a 20:15

26 de novembre de 2021

Espai: Espai Escènic Tisner

Artista: Versus Teatre

Qui no voldria perdre's als camps de lliris o de gira-sols que va pintar Vincent Van Gogh, per passejar entre els camps de blat o entre les vinyes? A qui no li agradaria tornar a passejar la mirada pels cels estrellats o seure en una de les terrasses d'un dels petits cafès que va immortalitzar als seus quadres l'artista neerlandès, un dels més grans, a qui la seva passió artística va fer vorejar els camins de la bogeria? 

Dels lliris, els gira-sols, els cels estrellats, l'art i la bogeria, de tot el que va ser important en la seva vida, Vincent Van Gogh (1853-1890) en va parlar al seu germà petit, en Theo, que també va ser el seu mecenes, en una correspondència que va perllongar-se durant anys i anys i que ens ha llegat més de mig miler de cartes, moltes d'aquestes recollides a Cartes a Theo. Aquest epistolari va servir a Ever Blanchet per construir aquesta obra de teatre, que centra la mirada en dos moments de la vida de l'artista: un episodi important en la seva bogeria, quan tenia 27 anys, la crisi de Borinage, i, deu anys després, unes hores abans de la seva mort, als 37 anys.

Ever Blanchet va escriure aquest text ja fa quasi dues dècades, i aquesta és la tercera vegada que es porta al teatre, encara que, aquesta vegada, amb una posada en escena molt especial, gràcies a la proposta de videoart de Nito Cilintano. Una posada en escena que proporciona a l'espectador una experiència immersiva, com si de veritat estigués a l'habitació que en Van Gogh va pintar o al camp de gira-sols que es va fer tan famós després de la seva mort. I si tres vegades ha vist la llum dels focus aquesta obra, aquesta és la segona que la interpreta l'actor sabadellenc Jaume Garcia Arija, que ja va interpretar el pintor l'any 2002. Tres anys després va reprendre el personatge Martí Peraferrer. En totes aquestes ocasions, Ever Blanchet, a més de l'autor del text, ha estat el director en col•laboració, com és marca de la companyia Versus Teatre, amb Maria Clausó. Aquesta parella va ser la responsable de la posada en escena del muntatge Els músics de Bremen, que vam veure durant el circuit de primavera del Barcelona Districte Cultural.

LA CRÍTICA HA ESCRIT:

“A través de la fabulosa interpretació de Jaume Garcia Arija, podem escoltar un artista incomprès en el seu temps, si encara no és massa tard, des del nostre present. Una veu que transcendeix èpoques per arribar-nos al cor i parlar-nos del més humà. El resultat és un espectacle meravellós que demostra com les ments més inestables poden contenir les idees més lúcides.”
(Erola Puigsech, Espectáculos BCN)
https://www.espectaculosbcn.com/van-gogh-teatre/ 
 

Preu: Gratuït